Per fi ha arribat el dia de saber qui es el guanyador/a del sorteig solidari de l'ordinador portàtil ASUS won 3056 awards (15,6" ram: 4GB, disc dur: 500GB). El número premiat és la combinació de les últimes quatre xifres del sortei de l'ONCE del dia 8 d'Octubre del 2010:

6027

El gunayador/a pot posar-se en contacte amb el club de Bàsquet Setmenat fins al dia 26/10/2010 com a data límit tal i com està especificat a la butlleta.

Moltes gràcies per haver participat en aquest sorteig. Pròximament es penjarà una llista de tot el que s'ha pogut fer amb els diners recaudats del sorteig i del concert solidari.

COOPERACIÓ INTERNACIONAL

Com ja hem dit Primavera del Ixcán és una comunitat supervivent a la guerra, forta i lluitadora que amb pocs anys ha pogut consolidar-se com a una de les comunitats capdavanteres de la zona. També cal dir que gràcies a la cooperació internacional ha pogut fer grans avançaments sobretot educatius i sanitaris. La embaixada Japonesa va fer una important colaboració, com també França, EEUU (en un projecte de plantes medicinals) i des d'aquí també hi ha una onada de sensivilització envers la comunitat.

USTEC.STEs (IAC) que és un sindicat de professors, i Entrepobles que és una Associació de Cooperació per al Desenvolupament s'han unit per a solidaritzar-se conjuntament. Entrepobles colabora amb les CPR "Comunidades de Población en Resistencia" des de finals dels anys 80, i Ustec.STEs (IAC) va tenir el contacte amb la comunitat per l'agermanament amb la "Asociación de maestras y maestros del Ixcán". Així al Juliol de 1993 vàren començar les Delegacions solidàries donant lloc a un intercanvi d’experiències i de realitats diferents, adreçades principalment al professorat i professionals de l’educació, però obertes a tothom que vulgui compartir, aportar, aprendre, donar i rebre. També està en marxa un projecte educatiu destinat a l'adquisició de beques d’estudis tècnics de graus superiors per als estudiants de Primavera.

SITUACIÓ POLÍTICA

Primavera del Ixcán és una de les Comunitats de Població en Resistència (CPR) que van néixer al 1983, després de passar el pitjor any de la repressió que a principis dels anys 80 es va desencadenar en el pais pel govern i l’exèrcit de Guatemala. La política de “tierra arrasada” va obligar a que milers de persones haguéssin d’abandonar les seves terres i exiliar-se travessant el desert cap a Mèxic o EEUU, d'altres van refugiar-se a la selva vivint en condicions pèssimes, fugint constantment i presenciant masacres brutals a comunitats senceres. Una petita part es va agrupar formant la guerrilla (ejército guerrillero de los pobres) que lluitaven com a resistència del poble oprimit tractant de protegir el que era seu: les seves terres, les seves cases, el seu bestià, les seves famílies, el seu respecte i la seva dignitat humana.

Enmig del terror i destrucció que causava l’exèrcit en tot el país, van construir una esperança de vida a partir del primer “Comité de Emergencia de Parcelarios del Ixcán” (CEPI). La seva lluita no va ser només per salvar les seves vides sinó per il·lustrar d’alguna manera una lluita contínua sota el lema “resistir per a viure, resistir per avançar”.

">


SITUACIÓ ACTUAL

La situació política actual no ha experimentat grans millores. Tot i que a l'any 1992 es va signar un tractat de pau, segueix havent-hi una pobresa amagada sota la gran corrupció policial i gobernamental que hi ha. A més el govern va obrir les portes a companyies mineres i petroleres per a explotar les riqueses de la franja transversal del nord per exportar-ho sense donar opció a la població guatemalteca a fer-ne ús o a treure’n un mínim benefici. A més amés reprimien les manifestacions populars i eren assassinats els principals dirigents socials.

Avui dia el poble Maya encara pateix les mateixes atrocitats de la dècada dels 70 tot sota el nom del "desenvolupament". Els habitants de la comunitat es posicionen en contra de la remilitarització ja que és una ofensa a la memòria històrica i una violació als drets humans d’una població que encara no ha curat els traumes que els van causar durant la guerra.

Les grans multinacionals que actualment estan envaint Guatemala per a explotar els terrenys miners, plantar Palma Africana i construir preses (entre d’altres) són Unión Fenosa, Gas Natural, La Caixa, Repsol YPF i Iberdrola. A conseqüència de tot això hi ha present una massiva tala d’arbres que no només destrueix el seu entorn natural, sinó que també provoca que en tot Guatemala no es disposi d’aigua potable.

Aquests fets han creat una onada d'immigració de gran part de la població cap a EEUU en busca de feina corrent el risc de ser detinguts i deportats de nou al seu pais. Tot i el que han passat, Primavera del Ixcán segueix lluitant dia a dia per a fer conèixer la història de les seves vides i de tots els que han mort massacrats per l'exècit, per a millorar l'educació que abança poc a poc malgrat els escassos recursos i per aconseguir que la comunitat visqui en harmonia.

PRIMAVERA DEL IXCÁN

Primavera del Ixcán és una comunitat situada a la zona de la selva de l'Ixcán (al departament del Quiché), on abunda la mescla de calor, plujes i mosquits. Com a la resta del país, la major part de terreny l'ocupa la naturalesa formada per camps de "milpa" (blat de moro) però també hi trobem cultius de frijol, canya de sucre, cafè, cardamomo i una extensa diversitat d'arbres fruiters. El riu queda enmig de les cases i els cultius i és un recurs per a refrescar-se, agafar aigua o rentar la roba.

Aquesta comunitat és la més avançada i pionera de la zona de l'Ixcán tant en qüestions educatives com en infraestructures, i és per això que gran part dels estudiants són de comunitats veïnes.
Guatemala és un pais amb gran part de la població indígena, com és el cas de Primavera, que s'ha format per la unió de persones amb diferents arrels mayas supervivents de les grans masacres de la guerra. És per això que apart del castellà a la comunitat hi trobem fins a 10 llengües mayas: Q'anjobal, mam, mixto, jakalteco, chuj, k'iche, ixil, kak'chikel, akateco i k'ekchi.

És una cultura que tot i compartir idioma amb nosaltres, tenen una vida totalment diferent a la nostra basada en l'autucultiu per a la subsistència i la lluita per a seguir endavant enfortint-se amb la seva pròpia història i conservant uns valors humans que a les societats modernes fa temps que s'han extingit i els han substituit per l'individualisme, el consumisme i l'avarícia .